La cultura de la mort 1

L'INESPERAT, LA IMPERMANÈNCIA, LA MORT

Boro Miralles.

No pots aturar les ones,

però pot aprendre a practicar surf

J. Goldstein

Les persones i les situacions són imprevisibles. Que res és estàtic, que tot és fugisser i impermanente, és la primera marca de l'existència. És una realitat ineludible. Cap esdeveniment no és mai res acabat, cap persona és un corpuscle fix. Tot és un procés. Tot està canviant sempre, en cada moment, ara mateix. I això significa que la vida no va a ser sempre com desitjam, que ens oferirà tant pèrdues com guanys. I encara que acceptam aquesta veritat intel·lectualment, emocionalment no deixa de produir-nos una profunda aversió.

La nostra tendència natural és cercar seguretat, situacions agradables, tenir a prop i mantenir a les persones que estimam i ens omplin d'amor. És una aspiració tremendament humana. Però la realitat no és així. Hem d'obrir-nos a poc a poc però sense reserves davant la normal i òbvia veritat del canvi. Lentament veurem que a mesura que anam despertant a un major grau de consciència, aprenem a transformar els nostres desitjos en saber afrontar les situacions de no assolir allò que volem. No tot és possible.

         En aquest univers res es perd, però tot canvia. Creim viure en un món ple de "coses", quan en realitat el que tenim davant és una dansa de processos i flux incessant.  La forma com responem a una pèrdua particular té molt a veure amb la nostra actitud  amb la vida en la seva totalitat. El dolor ens pot forjar o rompre'ns. I sempre hem de deixar un espai al nostre món interior per allò inesperat.

Una ajuda en aquest sentit pot esser el contacte i la comunicació amb les persones amb les quals ens pugam obrir íntimament, emocionalment, afectivament.  Indicis per alleugerir el sofriment i assolir major comprensió, també poden venir del món natural i la literatura. El xiuxiueig del vent, l'explosió de les flors, la veu de les planures, el color de les muntanyes, el fluir de la mar, les figures imponents dels niguls, el silenci de les roques, la impecable presència de les roques, les actituds instintives dels animals… ens parlen i ens ensenyen. En situacions de pèrdua, textos literaris que faciliten la interiorització i l'aproximació a respostes essencials ens poden donar una mà. 

  En el fons de nosaltres mateixos sabem que en realitat totes les coses, tots els esdeveniment, totes les persones que ens envolten se'n van, senzillament se´n van…