Autopistes veloces, carreteres insegures

Diario de Mallorca    13-febrer-2001

Boro Miralles. 

Un fet experimental reconegut pels experts en trànsit, assegura que la sinistralitat viària està estretament relacionada amb el volum de cotxes en circulació i la velocitat amb la qual es mouen. Si repassam les estadístiques de les Illes Balears sobre els "punts negres", no es registra cap accident provocat per "l'estat de la via"; són altres els motius dels sinistres, tal i com va fer en declaracions el responsable de la Delegació de la Direcció General de Trànsit de les Balears, Javier Corominas, als mitjans de comunicació: "el exceso de velocidad es una de las principales causas de siniestralidad, junto al consumo de alcohol y el microsueño".

La Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic - OCDE - , en referència en aquest tema, han afirmat que per cada km/h d'increment de la velocitat, l'accidentalitat augmenta un 2%. Una investigació realitzada pel Dr. Sánchez Vera, de l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid, afirma que "la mayor parte de las paraplejías y tetraplejías se producen entre los 100 y 130 km/h, por encima de este límite, la velocidad mata".

Les autopistes, segons els manuals de transport terrestre, han d'estar dotades de calçades separades, interseccions a diferent nivell, control d'accesos, tancament obligatori i, sobretot, permetre una velocitat mitjana elevada. I és aquí on radica una de les conseqüències més negatives de la circulació dels vehicles: el continu degoteig de morts per sinistres de trànsit (142 víctimes, l'any 2000 a les Illes, la cinquena CCAA en grau d'accidentalitat de l'Estat espanyol), que fan del transport per carretera la principal causa de mort no natural.

Hi ha una sèrie de principis de la física que poden ajudar a una major comprensió didàctica d'aquesta tragèdia, i que s'haurien de tenir present al dissenyar el tipus de viari més adient segons el territori.

1. A l'incrementar la velocitat minva el camp visual del conductor. Gradualment va disminuint l'angle de visió segons la velocitat, fins arribar a l'anomenat "efecte túnel" on el conductor entra als 130 km/h, i que l'impedeix estimar les circumstàncies de perill de l'entorn exterior.

2. A major velocitat més difícil és aturar un vehicle front un obstacle imprevist. La "distància de frenat" és el temps aproximat que transcorr des de que el cervell percep un perill i es petja el fre. És de pura lògica, però un símil pedagògic ens farà entendre la magnitud d'aquest principi: és com si a 80 km/h un cotxe caigués des d'una altura de 25m, a 100 km/h saltàs al buit des de  40m, i a 120 km/h s'estimbàs en una caiguda lliure  de 54m. Podem imaginar que aquestes col.lisió difícilment  permetrien sortir il.lesos els ocupants dels vehicles.

Aquestes matisacions poden ajudar a rebatre la idea  que les autopistes són les vies més segures. Ans al contrari, la proliferació d'autopistes genera percepcions de falsa seguretat als automobilistes, que incrementen la velocitat dels seus vehicles creant situacions de més risc. Les carreteres amb traçats i seccions que potencien la velocitat són innecessàriament més perilloses que altres dissenys pensats per generar una mobilitat respectuosa amb les vides humanes.

El trànsit a les Illes Balears té diversos trets que el defineixen com dels més perillosos de l'Estat i d'Europa. En primer lloc, el nombre de visitants que tenim, devers 11.000.000 anuals, que desconeixen la xarxa de carreteres i la major part del territori pel qual es mouen: dubtes als itineraris, aturades imprevistes, etc. Segon, el grau de motorització de les Illes, gairebé 700.000 vehicles per a una població de 800.000 persones, més uns 50.000 rent a car, i 150.000 vehicles més que arriben per via marítima en temporada alta. I, cal dir-ho una i una altra vegada, la UE reconeix i així ho determina en les seves directrius sobre política de transports: "Cada vegada està més clar que l'augment del trànsit no es pot solucionar senzillament ampliant infraestructures de carreteres" (Estratègia Territorial Europea. Postdam, 1999). I tercer, un ús excessiu i superflu del cotxe per accedir a destinacions quotidianes per anar a comprar, als centres educatius, al llocs de treball, així com  un grup nombrós d'usuaris tremendament jove, amb escassa experiència i que empren el cotxe de forma habitual com a mitjà de desplaçament els caps de setmana.

Des del Govern de les Illes Balears se n'és conscient de les causes i les conseqüències de l'impacte negatiu que els accidents tenen a nivell social i té propostes eficients per moderar la gravetat del problema, mitjançant una política sostenible i segura per a la futura planificació del transport, que no passa per la construcció d'autopistes. Aquestes estratègies, que es concretaran amb el Pla Director de Transports,  reconduirà el model cap a la potenciació dels modes de transport socialment més benignes, com els serveis de transport públic i col.lectiu atesos per professionals, i els que permeten una velocitat que no representa riscs per a les vides humanes, l'anar en bicicleta i el caminar.

Vivim a unes illes fràgils i finites, amb recursos escassos. No podem assumir el creixement a tots el nivells que se'ns ve al damunt, i la sinistralitat és uns dels símptomes més flagrants.