Diari de Balears (12-set-08)
Boro Miralles. Els Verds de Mallorca
Que vagi per endavant: la reflexió que conté aquest article no tendria cap sentit si seguís el PP en el poder, ni vol esser tampoc l'abraçada de l'ós per als components que propicien la nova conjuntura política.
Potser m'estranya menys els esdeveniments inesperats que ens depara la vida a qualsevol persona, que la configuració dels escenaris polítics decantats ara a una percepció de la realitat adés a una altra, com acaba de succeir en el panorama polític illenc. Perquè no és només ideologia el que ens situa a una banda del terreny de joc o a una altra, és una forma totalment diferent de percebre la vida, les relacions socials i econòmiques i la interrelació persona-planeta. Parafrasejant a N. Bobbio: "La contraposició entre dreta i esquerra representa una manera típica de pensar segons un esquema dualista, el qual es justifica a partir d'explicacions psicològiques, sociològiques, històriques i fins i tot biològiques." La dreta no fa política, fa negoci sense escrúpols, amb una visió perversa, amb primacia de la voracitat de guanys dels lobbys econòmics abans que els interessos ciutadans col·lectius i legítims, amb una gestió especulativa dels recursos naturals i del territori duent a la seva màxima culminació l'expressió de privatització de beneficis/socialització d'inconvenients. M’agradaria dir que això és el passat recent, però he de dir que encara és el present inercial. I ara una altra visió. Una altra manera de sentir en la política que anirà prenent cos amb el seu quefer quotidià, i és aquí on vull fer esment respecte a allò de les segones oportunitats.
La primera va ser el Pacte de Progrés, que ni molt manco va ser "fallida" ni "desastre", com ens hem cansat d'escoltar al PP i a excessius politòlegs amb anàlisis més bé superficials i poc afortunats. La segona és ara. I l'acord del nou pacte de govern inclou a la seva capçalera un concepte entre agosarat i de escenotècnia política: futur sostenible. Per què sempre ha de ser la sostenibilitat un futur? Per què ja som "d'Economia", "d'Educació", "de Treball", "de Turisme", "de Sanitat", etc. i mai no som sostenibles? Què NO és això de la sostenibilitat?
La sostenibilitat no són estratègies de rentat d'imatge, ni desenvolupisme sensible amb l'entorn, ni la presència ecologista en òrgans de l'administració merament consultius, ni solucions tecnològiques "verdes", ni mesures de modernització ecològica del capitalisme, ni polítiques ambientalistes de caricatura com la concepció d'espais naturals com a taques aïllades, ni fabricar cotxes reciclables, ni fer carrils bici inconnexes per al temps d'oci o de passeig però no com a vials no motoritzats que facilitin la mobilitat en desplaçaments curts, ni fer una educació ambiental de regles d'urbanitat, ni crear corredors verds paral·lels a les autovies, etc. Caure en l'autocomplaença hipòcrita i contradictòria que afirma "respectar el medi ambient" no és un futur sostenible.
Estam en un estat d'emergència ecològica que reclama urgentment polítiques de posar límits en tots els àmbits de l'activitat humana. Només serem sostenibles quan siguem capaços de prendre decisions polítiques que limitin el creixement i posin la qualitat de vida i el benestar social de tothom per davant de l'explotació intensiva dels escassos i fràgils recursos naturals de les nostres Illes. Malgrat siguin contestables a nivell de “progrés” i susceptibles de fer demagògia dretana. Ètica i estètica de la coherència. Aquesta serà la millor manera per assolir el consens i l' "Acord per l'estabilitat política i el futur sostenible de les Illes Balears". Sense por.
Que vagi per endavant: la reflexió que conté aquest article no tendria cap sentit si seguís el PP en el poder, ni vol esser tampoc l'abraçada de l'ós per als components que propicien la nova conjuntura política.
Potser m'estranya menys els esdeveniments inesperats que ens depara la vida a qualsevol persona, que la configuració dels escenaris polítics decantats ara a una percepció de la realitat adés a una altra, com acaba de succeir en el panorama polític illenc. Perquè no és només ideologia el que ens situa a una banda del terreny de joc o a una altra, és una forma totalment diferent de percebre la vida, les relacions socials i econòmiques i la interrelació persona-planeta. Parafrasejant a N. Bobbio: "La contraposició entre dreta i esquerra representa una manera típica de pensar segons un esquema dualista, el qual es justifica a partir d'explicacions psicològiques, sociològiques, històriques i fins i tot biològiques." La dreta no fa política, fa negoci sense escrúpols, amb una visió perversa, amb primacia de la voracitat de guanys dels lobbys econòmics abans que els interessos ciutadans col·lectius i legítims, amb una gestió especulativa dels recursos naturals i del territori duent a la seva màxima culminació l'expressió de privatització de beneficis/socialització d'inconvenients. M’agradaria dir que això és el passat recent, però he de dir que encara és el present inercial. I ara una altra visió. Una altra manera de sentir en la política que anirà prenent cos amb el seu quefer quotidià, i és aquí on vull fer esment respecte a allò de les segones oportunitats.
La primera va ser el Pacte de Progrés, que ni molt manco va ser "fallida" ni "desastre", com ens hem cansat d'escoltar al PP i a excessius politòlegs amb anàlisis més bé superficials i poc afortunats. La segona és ara. I l'acord del nou pacte de govern inclou a la seva capçalera un concepte entre agosarat i de escenotècnia política: futur sostenible. Per què sempre ha de ser la sostenibilitat un futur? Per què ja som "d'Economia", "d'Educació", "de Treball", "de Turisme", "de Sanitat", etc. i mai no som sostenibles? Què NO és això de la sostenibilitat?
La sostenibilitat no són estratègies de rentat d'imatge, ni desenvolupisme sensible amb l'entorn, ni la presència ecologista en òrgans de l'administració merament consultius, ni solucions tecnològiques "verdes", ni mesures de modernització ecològica del capitalisme, ni polítiques ambientalistes de caricatura com la concepció d'espais naturals com a taques aïllades, ni fabricar cotxes reciclables, ni fer carrils bici inconnexes per al temps d'oci o de passeig però no com a vials no motoritzats que facilitin la mobilitat en desplaçaments curts, ni fer una educació ambiental de regles d'urbanitat, ni crear corredors verds paral·lels a les autovies, etc. Caure en l'autocomplaença hipòcrita i contradictòria que afirma "respectar el medi ambient" no és un futur sostenible.
Estam en un estat d'emergència ecològica que reclama urgentment polítiques de posar límits en tots els àmbits de l'activitat humana. Només serem sostenibles quan siguem capaços de prendre decisions polítiques que limitin el creixement i posin la qualitat de vida i el benestar social de tothom per davant de l'explotació intensiva dels escassos i fràgils recursos naturals de les nostres Illes. Malgrat siguin contestables a nivell de “progrés” i susceptibles de fer demagògia dretana. Ètica i estètica de la coherència. Aquesta serà la millor manera per assolir el consens i l' "Acord per l'estabilitat política i el futur sostenible de les Illes Balears". Sense por.
