UNA NIT
L'habitació era pobra i vulgar,
oculta dalt d'una taverna sospitosa.
Per la finestra vèiem el carreró
brut i estret. De baix estant
pujaven les veus d'uns quants treballadors
que jugaven a cartes i reien.
I allí, sobre el llit miserable i humil,
vaig posseir el cos de l'amor, els llavis
voluptuosos i rojos de l'embriagament,
rojos d'un embriagament tan gran, que ara,
mentre escric, després de tants anys!,
en la meva casa solitària,
ara jo m'embriago de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada