La contribució de les Illes Balears al canvi climàtic

Boro Miralles. Els Verds de Mallorca. Abril de 2001. 

Molt abans de Copenhaguen, desembre 2009.

Dades globals

 La composició actual de l’atmosfera és el resultat de milions d’anys d’evolució de vida a la terra. La interacció de l’activitat fotosintètica de les plantes amb la respiració dels animals i l'atmosfera, ha donat lloc a un embolcall gasós que envolta la terra, impedint la seva difusió cap a l’espai exterior. Aquest efecte hivernacle natural manté la temperatura a la terra 33ºc més elevada que la que es podria esperar sense aquest beneficiós efecte. Però en els darrers 200 anys, en tal sols cinc mil·lèsimes de segon del dia de la vida a la terra l’esser humà està posant en perill aquest equilibri abocant a l’atmosfera gasos que incrementen  l’efecte hivernacle natural i desforestant part de la capa verda de la terra que equilibra aquest efecte.

 Cada any els ecosistemes terrestres expulsen de forma natural aproximadament uns 190.000 milions de tones de carboni. Però l’activitat humana n’afegeix uns 6.000 milions de més mitjançant les xemeneies del sector industrial i els motors del combustió del cotxes. Tres vegades més del que la natura pot suportar; l’altra part es concentra a l’atmosfera provocant l’efecte hivernacle.

 El diòxid de carboni que s’allibera al cremar combustibles fòssils contribueix al 46% de l’augment de l’efecte hivernacle; els CFCs contribueixen en un 24%; la desforestació amb un 18%; el metà i òxids de nitrogen alliberats per l’agricultura i ramaderia intensives contribueix amb un 9%, i els abocadors de residus i la fabricació de ciment contribueixen amb un 3%.

 De seguir al ritme actual l’emissió de gasos hivernacle, és d’esperar un increment de la temperatura mitjana de la terra de 0,3ºC per dècada. Això provocaria un augment de les pertorbacions atmosfèriques (tempestes, inundacions i sequeres) i l’elevació del nivell de la mar (uns 65 cm per  finals del segle XXI), provocant migracions massives i conflictes per la distribució dels aliments, desestabilitzant la pau mundial.

 Una reducció dels gasos hivernacle -especialment del diòxid de carboni- només serà possible si hi ha actuacions concretes en el camp energètic, tant en el domini elèctric com en el de transports.

 Les recomanacions dels científics del IPCC (Panell Intergovernamental   sobre el Canvi Climàtic) que parlaven d’unes reduccions del 60% sobre les emissions de 1990, si volien que realment fos significativa el minvament de la tendència a l’escalfament global del planeta, s’arriba a la ridícula xifra d’un 5,2% del Protocol de Kioto (1997), on ja les ONGs més moderades parlaven d’un percentatge mínim del 20% si volien fer les coses seriosament i no només per fer el paper davant l’opinió pública.

 Cronologia dels acords internacionals sobre el canvi climàtic:

Rio-92/Berlin-96/Kioto-97/Buenos Aires-98/Copenhaguen-09

Consequències

Un estudi del Ministeri d’Obres Públiques i Transports va arribar a la conclusió que el nivell de la mar a les costes espanyoles ha registrat pujades que arriben entre 5 i 6 cm, i que aquesta pujada, produïda segons tots els indicis per la intensificació de l’efecte hivernacle, continuaria a un ritme de 6 cm per dècada de mantenir-se la tendència actual d’augment de les temperatures. Això significa entre 5 i 12 cm entre el 2020 i el 2050. Els efectes derivats:

              -pèrdua de platges

              -pèrdua d’ecosistemes marins

              -pèrdua d’infraestructures costaneres

              -pèrdua d'instal·lacions energètiques

              -pèrdua de vies de transport                     

 Aquesta elevació del nivell de la mar podria obligar prop de mil milions de persones de tot el món a abandonar el territori on viuen i esdevenir un exèrcit de refugiats ambientals.

L’aportació de les Illes Balears al canvi climàtic

 Les illes Balears tenen una important part de responsabilitat en la generació de gasos  hivernacle que contribueixen al canvi climàtic.

Mancades d’una infraestructura industrial clàssica, les principals emissions provenen de 3 fonts:

1. La més important quantitativament és la que origina un sistema de transport insostenible basat en l’ús massiu de combustibles fòssils. A més dels aproximadament 190.000 vols (188.000 l’any 1996)  que venen i se’n van cada any cremant querosè i altres derivats del petroli (Som la CCAA que més combustibles d’avions  crema de tot l’Estat Espanyol).

A remarcar també l’altíssima proporció de cotxes privats, uns 750 vehicles per 1.000 habitants -la major proporció de l’Estat Espanyol, superant la mitjana europea-. Taxa que es veu notablement augmentada en temporada alta, quan 100.000  cotxes de fora arriben als nostres ports (dades de 1996).

 2. La producció de residus domèstics  a les Illes per persona i dia  és de 1,5 kg, clarament superior a la mitjana de l’Estat Espanyol, que és d’1 kg. La qual cosa incrementa les emissions provocades per la incineració a la planta de Son Reus, que durant l’any 1997 ja va incinerar 340.000 tones de residus.

 3. Les emissions realitzades pel sector de producció d’electricitat a les central tèrmiques de les Illes (Sant Joan de Déu, Son Molines i es Murterar, a Mallorca; la del Port de  Maó, a Menorca; i la del Port d’Eivissa), que funcionen en combustibles fòssils (carbó, fueloil i gasoil) -grans emissors de gasos hivernacle- i produeixen un 15% més del consum energètic regional.

Com a exemples: la fàbrica de ciment de Lloseta consumeix un 4% del total de l’energia consumida a Mallorca i les instal·lacions de l’aeroport, un 7% del total de l’energia elèctrica.

Efectes

A les Illes, segons un estudi de la UIB, l’elevació del nivell de la mar, que seria de 40 cm per a l’any 2.050, farà desaparèixer platges senceres i salinitzarà zones humides litorals i agreujarà la salinització d’aqüífers costaners com els del Pla de Sant Jordi, Palma, Maó i Ciutadella.

Altre efectes:     - increment de la sequera estival i de la desertificació

                         - minvament de les reserves d’aigua

                         - major freqüència d’inundacions i tempestes

                         - pèrdua de biodiversitat autòctona

                         - pèrdua de productivitat agrícola

Projectes que encara contribuiran més al canvi climàtic:  Construcció de nous polígons industrials i tecnològics, ampliació de l’aeroport, plantes potabilitzadores d’aigua salada, noves infraestructures en carreteres...

PROPOSTES D’ACCIÓ

Tendències recomades per la UE: 

-Increment de les energies renovables.

-Fabricació de vehicle que reduesquin les emissions de CO2 en un 25% els propers 10 anys.

Propostes concretes d'Els Verds: 

Segons una moció presentada per Els Verds en octubre del 96 i aprovada per unanimitat, s’insta al Govern a elaborar un Pla Regional de Protecció del Clima que contempli bàsicament dos aspectes: 

1. Un estudi sobre la contribució balear al canvi climàtic i els efecte previsibles a les nostres Illes.

2. Implementació d’un paquet de mesures per tal d’estabilitzar les emissions de CO2 a l’any 2000 i reduir un 20% aquestes emissions per a l’any 2005, en relació als nivells de 1990.

Respecte al sistema de transport: 

A) La descentralització de serveis i equipaments per tal de fer innecessari davallar a Palma per qualsevol motiu o gestió.

B) Una decidida aposta pel ferrocarril amb l'obertura de línies noves, la recuperació de les obsoletes i la modernització de les ja existents i en funcionament (prolongació del tren d'Inca fins a Alcúdia i Artà, noves línies a la UIB, a l'aeroport i a s'Arenal). Aquestes línies haurien de facilitar el transport de les bicicletes en un vagó, ja que la combinació tren+bici, en ús en la majoria de països de la Unió Europea, s'ha demostrat d'una gran eficiència ecològica i social.

C) La millora de la xarxa de carreteres actuals, tenint sempre com a prioritat en qualsevol obra de condicionament la construcció de pistes-bici, segregades dels vials del trànsit motoritzat per un rastell i el paviment diferenciat i senyalitzat.

Respecte a la producció energètica:   

- Introduir una ecotaxa sobre l’energia que gravi les emissions de CO2  en cotxes, avions i centrals tèrmiques.

-   Estalvi i ús eficient de l’energia.

- Aplicació de tecnologies de cogeneració a les centrals de GESA que li permetin afrontar el malbaratament del seu rendiment actual -un 37%- fins el 50%.

Respecte a la producció de RSU -Residus sòlids urbans- : 

-Prohibir la incineració, tant de fems domèstics, residus hospitalaris o d’olis de cotxes.

-Recollida selectiva en origen.

-Creació de plantes de classificació comarcals dels fems recollits selectivament  i d’una planta de compostatge per als residus d’origen orgànic.

-Campanyes de conscienciació per fomentar els hàbits de consum favorables a la reducció, reutilització i reciclatge dels residus.

 Conclusió  

Del tot el que s’ha exposat abans, es treu una conclusió que desmunta falses il·lusions que vivim a un paradís ecològic perquè no tenim xarxa industrial “dura”:

A les Illes les emissions de diòxid de carboni per càpita i any estan entorn a les 2 tones, front a una mitjana mundial de 1´1 tones. Pràcticament doblam la mitjana mundial de contribució al canvi climàtic.