Declaració de Palma:
Medi Ambient i Municipalisme
El conjunt del territori de parla catalana gaudeix d’una singularitat que li és pròpia com a part de l’arc mediterrani nord-occidental, i que es reflecteix en la fragilitat dels sistemes naturals, la presència del litoral com a denominador comú, els escassos recursos d’aigua dolça, una biodiversitat extraordinàriament rica i altament endèmica, i un paisatge valuós i atractiu.
La gestió d’aquest territori ha de partir dels paràmetres d’aquesta singularitat, amb el màxim respecte a l’equilibri ecològic i des de la lògica de la sostenibilitat. Aquest és el nostre patrimoni natural, que hem de llegar a les generacions futures igual o millor de com el rebérem.
Els homes i les dones que des dels ajuntaments gestionen els problemes ambientals dels municipis són els qui, probablement, coneixen millor tant les potencialitats com les febleses del nostre territori i dels nostres sistemes urbans. Aquesta gestió s’ha d’emmarcar en el context i característiques pròpies de la Mediterrània i de cadascun dels territoris que la componen. És a partir d’aquesta realitat que prenia un sentit molt important la celebració del Congrés de Regidors i Regidores de Medi Ambient. I és en aquest sentit que s’acordà proclamar les següents valoracions i propostes.
1) La gestió dels recursos naturals bàsics: l’aigua i l’energia renovable.
L’aigua és un bé escàs, especialment en el conjunt de la conca mediterrània. La planificació i la gestió de l’aigua a partir dels recursos propis és un objectiu bàsic des del criteri de la gestió sostenible. Malgrat això, les concentracions demogràfiques i l’increment de població temporal en determinades zones per motius turístics i urbanístics dificulten enormement la necessària gestió sostenible de l’aigua. Projectes com els transvasaments del Roine i de l’Ebre esdevenen així difícilment compatibles amb la sostenibilitat dels recursos hídrics.
El sol i el vent representen recursos energètics potencials dels quals el clima mediterrani disposa d’una manera generosa. Paradoxalment, es tracta de recursos enormement infrautilitzats com a fonts energètiques. L’aprofitament del sol i del vent com a principals fonts d’energia representa un objectiu primordial, generador de noves activitats econòmiques que possibiliten l’establiment de centrals de gestió mancomunada des de l’àmbit local. Les iniciatives per impulsar alternatives energètiques com la solar i l’eòlica han de permetre el tancament a mig termini de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós, com també disminuir el consum dels combustibles fòssils i les emissions de CO2. De tota manera, remarquem que qualsevol instal·lació de producció energètica ha de ser avaluada amb acuradíssims criteris ambientals.
2) L’equilibri territorial i la preservació dels espais naturals.
El litoral és l’espai que probablement rep més la pressió urbanística del conjunt del territori. La proliferació de ports esportius i d’urbanitzacions està posant en perill la important riquesa natural que representa el litoral mediterrani. Una gestió sostenible del litoral esdevé necessària per a garantir la qualitat ecològica i ambiental d’un espai que ha de seguir sent l’aposta per un turisme responsable i de qualitat.
La muntanya és l’altre sector dels territori que està patint una colonització destructiva, en la forma d’instal·lacions de lleure, edificacions, embassaments i obertura de nous vials. Això comporta la desaparició d’espais singulars, la degradació de paisatges emblemàtics i la pèrdua d’un patrimoni natural i cultural únic. La gestió sostenible de la muntanya mediterrània és indefugible i urgent, per garantir la qualitat de vida i la prosperitat dels seus habitants, l’ús assenyat i respectuós per part dels visitants, i la conservació dels seus valors extraordinaris.
Els espais rurals i l’agricultura han de permetre la garantia de mantenir un equilibri harmònic entre els espais urbans i els que no ho són. L’agricultura és una de les activitats econòmiques més importants i més esteses del nostre territori; alhora, garanteix una bona part de la gestió i conservació dels paisatges culturals rurals. Malgrat aquesta important funció de la nostra agricultura, avui és un sector que pateix la manca d’ajuts i de cooperació. La correcta gestió dels espais rurals garantiria també la disminució del risc d’incendis.
Els espais naturals protegits han d’assegurar la salvaguarda del patrimoni natural i cultural. Des de les zones pregonament humanitzades on la gestió ha d’actuar com a motor per al desenvolupament sostenible de les comunitats rurals, fins aquelles altres on s’ha de protegir i potenciar el caràcter natural dels seus ecosistemes, el paper d’aquests espais resulta imprescindible per aconseguir un territori equilibrat on es pugui mantenir la qualitat de vida.
La biodiversitat dels territoris que representem és excepcional, especialment en el context europeu; malauradament, no ha rebut encara tota l’atenció i protecció que mereix. Les característiques geogràfiques i històriques han propiciat l’existència de nombrosíssimes espècies endèmiques, sovint limitades a zones molt petites. La conservació de la biodiversitat ha de ser un dels indicadors educatius i de sostenibilitat de la nostra societat: la supervivència de tota la flora i fauna endèmica, sovint humil però no per això poc important; la protecció dels boscos antics i altres ecosistemes de gran complexitat; i la supervivència o retorn d’espècies emblemàtiques com són l’ós, el voltor negre i el vell marí.
L’impost sobre estades turístiques, més conegut com a ecotaxa i promogut pel govern progressista de les Illes, representa una experiència innovadora que aporta nous recursos econòmics i també noves maneres de fer front des de l’administració a l’impacte ambiental que genera en el territori la pressió humana derivada del turisme. Aquesta passa es podria multiplicar en diverses variants en altres sectors i àmbits de l’administració local, mitjançant una fiscalitat ecològica, per al finançament de projectes ambientals.
3) La planificació estratègica per avançar cap a la sostenibilitat ambiental des de l’àmbit local.
El desenvolupament de les Agendes 21 és l’instrument que un bon nombre de municipis està ja dissenyant com l’eina de planificació i de definició dels Plans d’Acció Locals, per tal d’avançar en la direcció del desenvolupament sostenible del municipi. La valoració dels processos, l’anàlisi de les dificultats i l’apreciació dels resultats obtinguts representen una sòlida base que pot ser punt de referència per al conjunt dels municipis amb voluntat política de treballar en la direcció de la sostenibilitat.
L’Auditoria Ambiental Municipal és l’instrument d’anàlisi del diagnòstic ambiental i punt de partida per a l’elaboració de l’Agenda 21 Local. Les metodologies que cal seguir per a l’elaboració d’una auditoria ambiental constitueixen l’eina bàsica per conèixer el funcionament del sistema urbà des de la seva lògica d’ecosistema i per definir els Plans d’Acció Ambientals.
La informació i els processos de participació de la ciutadania són part fonamental de l’estratègia d’elaboració de les Agendes 21 Locals. La cooperació del conjunt del teixit associatiu i la participació activa de la ciutadania són fonamentals per crear xarxes amb capacitat per fer front als problemes ambientals. Una nova informació i noves formes d’informar esdevenen un objectiu imprescindible.
Els indicadors ambientals com a baròmetre per mesurar el grau de sostenibilitat d’un municipi i avaluar progressivament el seu desenvolupament conformen un debat obert avui a Europa. La Comissió Europea de Medi Ambient va proposar oficialment 10 indicadors a Hannover, i la Xarxa de Pobles i Ciutats cap a la Sostenibilitat de Catalunya està treballant amb 30 en un grup d’11 municipis. Els indicadors han de ser les noves eines per al balanç, la mesura i la comparació dels processos cap a la sostenibilitat, i per tant també de la qualitat de vida dels ciutadans.
Les xarxes de municipis s’estan convertint en l’espai de cooperació municipal més útil, flexible i operatiu per a l’ajut recíproc, l’intercanvi d’experiències, i l’elaboració de projectes comuns per a l’anàlisi i recerca de solucions de les noves dificultats que planteja la gestió local des de la lògica de la sostenibilitat.
4) Propostes i experiències sectorials en la gestió ambiental municipal.
Les àrees d’actuació on la gestió ambiental municipal ha de posar esment són, en síntesi, les següents: la gestió dels residus, la gestió de l’aigua, la contaminació (atmosfèrica, acústica, del sòl i de les aigües), la planificació d’una mobilitat sostenible, la progressiva implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica, els programes de sensibilització i educació ambiental, la declaració i gestió d’espais naturals protegits, i el manteniment i la recuperació de la biodiversitat.
L’àmbit municipal és el més proper a la ciutadania, en el sentit físic però també polític: la democràcia, la pluralitat i el coneixement directe de la realitat que representa són signes evidents d’aquesta proximitat. La participació i el respecte als drets individuals i col·lectius són la clau per trobar solucions als problemes ambientals que a tots ens afecten i ens preocupen. Un nou temps i una nova manera de fer política permeten encarar amb optimisme aquests reptes.
Partit Socialista de les Illes Balears
Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista
Esquerra Unida de les Illes Balears
Els Verds de les Illes
Unió Mallorquina
Coordinadora d’Organitzacions Progressistes de Formentera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada