Colau Barceló. Greenpeace España.
Boro Miralles. Els Verds de Mallora.
Setembre 1999.
De la mateixa manera que el drama humà, o que els efectes politics o econòmics de la guerra, les conseqüències sobre el medi ambient dels bombardejos i de l'activitat militar sèrbia dins Kosovo son d'àmbit internacional, van mes enllà de les fronteres.
Des de la mes antiga de les guerres, les parts en conflicte han fet tot el possible per destruir els recursos de l'enemic, siguin vivendes, collites, bestiar, boscos o aigua potable. La guerra del Balcans no es diferent.
A l'antiga Iugoslàvia, han explotat fabriques , refineries de petroli, dipòsits de productes químics, magatzems de municions, centrals elèctriques, xarxes d'aigües netes i d'aigües brutes, infraestructures sanitàries, etc. A mes, tots els indicis apunten a una política de terra cremada dels serbis dins Kosovo: des de la col·locació de mines fins a la destrucció de les més elementals condicions de benestar.
En els bombardejos, a mes, s'han utilitzat projectils amb urani pel seu poder de penetració d'objectius blindats, com carros de combat. Encara que l'OTAN assegura que l'ús d'aquests projectils no comporten riscs per a la salut ni per al medi ambient, un informe de Greenpeace argumenta que a l'impactar el projectil d'urani es crema i les seves partícules es dispersen a l'aire i poden entrar dins els cossos humans per inhalació o ingesta.
Així es varen llançar 315 tones d'urani no enriquit en forma de projectils durant la Guerra d'Irak i es creu que aquesta munició es la responsable del síndrome del Golf, grup de malalties de caràcter cancerigen que s'ha estes entre els soldats veterans americans i entre els habitants d'Irak, i que pot haver afectat entre 20.000 i 100.000 persones.
A manca de poder avaluar sobre el terreny els devastadors efectes sobre Kosovo i Sèrbia, altres efectes col·laterals sobre el medi natural i que ja s'han detectat a països veïns pel conflicte dels Balcans son:
* Increment del nivell de dioxines -gasos molt tòxics i cancerígens que s'emeten a l'atmosfera per combustió de residus o productes amb clor en la seva composició, derivats dels plàstics PVC fonamentalment- des del començament del conflicte. A Grècia se n'ha detectat un augment del 15%.
* La deposició sobre la terra de contaminants àcids dissolts en l'aigua de pluja provinents de gasos tòxics emesos a l'atmosfera per la crema de gran quantitat de combustibles fòssils (diòxid de sofre, monòxid de carboni i productes cancerígens com el benzopirè). Es la coneguda pluja acida, que ja ha fet la seva aparició al sud-oest de Romania, i l'origen de la qual podria esser dels atacs a les refineries de petroli i dipòsits de carburants.
* Taques de petroli a rius d'Ucraïna i de Bulgària.
* Llançament de bombes de ramell -artefactes que es fragmenten al caure- desactivades, sobre diferents zones de l'Adriàtic pels avions nord-americans que afecten de forma indeterminada encara els ecosistemes marins i la pesca.
En definitiva, es donen tots els factors per parlar d'una crisis ambiental a tota la regió dels Balcans, tot i que ara quedi encoberta a curt termini per drames mes immediats. Serà el temps qui s'encarregarà de donar-ne l'autentica dimensió.
A l'hora de la reconstrucció (per a la qual ja es freguen les mans empreses multinacionals i organismes financers de l'àmbit del Banc Mundial i el FMI), qui descontaminarà l'aire, l'aigua i la terra? Com s'assegurarà el dret de serbis i albanesos -i dels habitants de tota la regió- a gaudir dignament dels recursos naturals mes elementals?
Amb la indubtable satisfacció que atorga l'acabament de la conflagració bèl·lica directa, hem d'afegir tot d'una que no hi podrà haver una vertadera pau als Balcans sense una restauració del seu medi ambient, que en definitiva és el suport natural on es desenvolupa la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada