Copenhaguen i les raons dels ecologistes.

Boro Miralles. 
Article de premsa. Desembre 09

Fa uns 20 anys, només el moviment ecologista internacional i els científics del PICC -Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic- aixecaren l'alerta per l'encalentiment global de la Terra com a conseqüència de l'acció humana. Era la culminació d'un immens espectacle post-industrial que espolia sense commiseració els recursos naturals i malbarata la terra on vivim, sense tenir la més mínima visió de futur a mig i llarg termini. Els quatre científics bojos i Verds del món sencer ho feren públic amb dades contrastades i verificables: era imprescindible fer les paus amb el clima reduint les emissions de CO2 i els gasos d'efecte hivernacle, així com polítiques eficients d'estalvi energètic. Tots els mitjans de comunicació, l'opinió pública, els partits polítics institucionals, inclús una part del món científic ens ridiculitzaren, ens vilipendiaren de catastrofistes, de fer ciència-ficció...

Al Gore, premi Nobel de la Pau 2007 per la seva lluita en difondre l'amenaça del canvi climàtic i difusió mundial del seu documental "Una veritat incòmoda"; el govern laborista anglès, el govern socialista de l'Estat, prenen l'iniciativa de fer públic l'assessorament d'en Gore en matèria de polítiques governamentals contra l'encalentiment global. Ban Ki-Moon, secretari general de l'ONU, mes de novembre de 2008 a la ciutat de València, gens sospitosa de ser la capital de l'ecologisme espanyol,  jornades de treball del Grup Intergovernamental d'Experts  sobre el Canvi Climàtic: "No hi ha marxa enrere", conclou. Catàstrofes naturals regulars i persistents lligades a causes ambientals i que ningú ja no nega. Els mass media tracten sovint i amb normalitat els efectes de l'encalentiment global. Ara mateix, no hi ha cap partit amb una mínima capacitat d'anàlisi ambiental, que s'atrevesqui  a posar en entredit el canvi climàtic - cap excepte la Fundación FAES del PP, però tothom sap que la dreta no acompleix  el perfil abans esmentat-, i que no estigui recollit en els seus programes electorals.

Però és irreversible la crisi climàtica? Desembre 2009, Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a Copenhaguen, la gran majoria dels països proven de fer una passa endavant, però l'hindú Rajendra K. Pachauri, president actual del PICC, assegura que per evitar els devastadors efectes sobre la biosfera, les emisions haurien d'assolir el seu punt màxim al 2015 (en cinc anys!), i que aquesta data ha de ser un punt d'inflexió que marcàs la reducció paulatina. Irreversible sense polítiques vertaderament radicals referides al clima.

Als inicis del sXXI els ecologistes postulam moltes altres idees en altres fronts, idees d'acció política cap a la sostenibilitat: establiment de limitadors socioambientals al creixement econòmic; desvinculació de l'activitat turística del consum de recursos naturals i de territori; contenció del creixement urbanístic i marcar sostres màxims d'edificació així com  mesures eficaces de gestió de l'habitatge per evitar l'especulació immobiliària; mobilitat, accessibilitat i transport sostenibles contra l'infart circulatori i a favor de la pacificació del trànsit; cultura verda de l'aigua, dels residus, de l'energia... dels recursos naturals; implementació progressiva de la fiscalitat ecològica; ús sostenible i conservació de la biodiversitat  i gestió dels espais naturals; agricultura ecològica i seguretat alimentària; producció empresarial neta i consum responsable; educació ambiental i comunicació socials com a estalons del canvi de consciència ciutadana cap a la sustentabilitat de la nostra societat.

Tots els partits han anat incorporant polítiques ambientalistes - que no ecologistes-  en els seus programes. Les propostes ecologistes segueixen transversalitzant i definint un espectre cada vegada més gran de l'horitzó polític, econòmic i social. Una farsa que acompleix la seva funció mediàtica. Però les mentides sempre surten. En política, també. Els ecologistes tenen raó, era la primera versió del títol, però preferim explicar-ho així: les raons a les quals ens referim són els posicionaments ideològics lligats indissolublement a l'ecologisme polític que ja es confirmen, o sens dubte es confirmaran amb el temps –si el cos del planeta aguanta-,  com a pragmàtiques, vàlides i rigoroses, sense treure'ls ni una coma del seu tarannà alternatiu, utòpic, provocador i transgressor.  Permeteu-me recórrer a Marx, Groucho, però adaptant una de les seves proclames més conegudes a la línia de l'article : "Menys fusta! És l'emergència ecològica!".