La cultura de la mort 3

Aprendre de les ruptures, les pèrdues i la mort per aprendre a  viure.

Boro Miralles 

      

         Pràcticament res s’amaga als adolescents i joves excepte el sofriment i la mort. El que fa només uns anys era el tabú del sexe, ara és el tabú del dolor i la mort. Ens costa reflexionar sobre els fets ineludibles de la vida, el canvi permanent de les coses, la finitud de les situacions vitals, de les relacions, de les persones. L’acceptació de la impermanència i de la mort ens ensenya a viure i a estimar sabent realment el que som. Ser conscient de la transitorietat de les coses permet construir una vida més plena.

Avui en dia, sovint no ens donem el temps per a recórrer les pèrdues sinó que cerquem reemplaçar-les ràpidament. Passam d’una relació a una altra sense travessar el túnel de la pèrdua, sense valorar el que hem viscut, sense fer balanç del que hem aprés.

La nostra societat ens facilita moltes maneres d’evadir-nos del sofriment: excés de treball, drogues, relacions addictives i dependents, consumisme, abús del sexe, quedar-se penjat de l’ordinador, de la televisió, del mòbil... Tanmateix per curar el dolor hi ha que endinsar-se en ell, travessar-lo, viure´l conscientment i compartir-lo. Però com és molt dur obrir-se al dolor el que feim és tancar-nos a ell i rebutjar-lo, el congelam al nostre interior i entram en un estat que facilita diferents patologies, entre elles els traumes emocionals o la depressió.

         Educar per a la vida implica educar també sobre les ruptures, les pèrdues i la mort per trobar la manera adient de caminar per la vida. El dol és un procés natural de resposta per a recuperar-se de l’impacte de les pèrdues – bé siguin ruptures sentimentals com la mort d’una persona propera -. Quan aquest dol no s’elabora bé poden aparèixer símptomes físics i psicològics. Per això és tan important aprendre a elaborar el dol, viure´l correctament i integrar les pèrdues en la nostra vida per a que ens ajudin a créixer com a persones.

         Créixer també és abordar aspectes essencials en la nostra vida, que ens configura com éssers humans i ens ajuda a evolucionar, com l’amor, les relacions personals satisfactòries, les pèrdues i la mort. Signes vitals que donen vertader valor i significat a la vida.