Menorca. Ciclistes atropellats: es podia haver evitat?

Boro Miralles

Article de premsa. 2001.                                                                      

Un fet reconegut pels experts en trànsit, assegura que la sinistralitat viària està estretament relacionada amb el volum de cotxes en circulació i la velocitat amb la qual es mouen. La Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic - OCDE - , en referència en aquest tema, han afirmat que per cada km/h d'increment de la velocitat, l'accidentalitat augmenta un 2%. I és aquí on radica una de les conseqüències més negatives de la circulació dels vehicles: el continu degoteig de morts per sinistres de trànsit (142 víctimes, l'any passat a les Illes, la cinquena CCAA en grau d'accidentalitat de l'Estat espanyol), que fan del transport per carretera la principal causa de mort no natural. 

La darrera dècada, a Menorca hi ha hagut 85 víctimes mortals en accidents de trànsit, 3 de les quals eren ciclistes. La recent mort d’una dona que circulava en bicicleta per la carretera d’Alcaufar és un fet per reflexionar en aquest sentit. Per la seva edat, 51 anys, és molt possible que utilitzés la bici no per fer una passejada, sinó com a mitjà de transport que havia estat utilitzant tota la vida. Però la Menorca del 2001 ja no és la Menorca de la seva joventut. Tenim unes xifres de motorització que es poden considerar una veritable colonització per part de la indústria automobilística. Arrodonint, Menorca té uns 70.000 habitants, i un nombre de matriculacions que arriben al 64.000 vehicles (dades de 1999), la qual cosa ens dóna l’esgarrifós percentatge de 925 vehicles per cada 1000 habitants (només a títol comparatiu: l’Estat espanyol té una mitja de 450, i Alemanya que té el primer lloc com a estat d’Europa, en té 650).

Les dades no fan sinó corroborar que la situació actual de la mobilitat i el transport a les Illes Balears, a més de ser un signe clar d'insostenibilitat, comporta un notable dèficit de transport regular de passatgers, tant en quantitat com en qualitat, així com una elevada densitat de trànsit en diversos punts crítics de la xarxa viària, que fa que les condicions de circulació a l’arxipèlag siguin de les més insegures d’Europa i una altra sinistralitat en conjunt.

Tots aquests factors creen una situació d’infart circulatori que és detectat i reconegut per la ciutadania com un element de deteriorament ambiental i pèrdua de qualitat de vida. La sensibilització ciutadana sobre una nova cultura del transport és necessària, però encara ho és més que les polítiques de transport, d’infraestructures viàries i de serveis, siguin contemplades com a qüestions determinants de qualsevol política d’ordenació el territori. I s’ha d’actuar en conseqüència. Contenció urbanística i contenció turística són respostes fonamentals també per a la crisi ambiental i social desencadenada pel transport actual, amb un clar sentit que la insostenibilitat del transport ha de ser un factor limitador del creixement actual de les Illes Balears.

Altrament, la bicicleta és un símbol constantment reivindicat pels moviments ecologistes com el vehicle idoni per a desplaçaments curts, inferiors a 10 km, les característiques de la qual fan que sigui el mitjà de transport més ecològic que existeix, juntament amb l'anar a peu. La popularització de l'ús de la bicicleta juntament amb una major sensibilització de la majoria de les persones per les qüestions ambientals, han incrementat els darrers anys una major demanda d'infraestructures i vies per desplaçar-se en bicicleta. 

Està a punt de fer-se públic el Pla de Vials No Motoritzats, que s’inclourà al Pla Director de Transports, en redacció en aquests moments, i del qual hem de destacar que el seu objectiu fonamental és la connexió mitjançant vials no motoritzats de tots els municipis de les Illes, amb dues característiques claus: la continuïtat de la xarxa i la seguretat dels usuaris. Per a l’illa de Menorca hi ha previstos uns 300 km de vials, entre els compartits amb els vehicles a motor i els segregats del trànsit. Necessitam però, la implicació de tots els sectors, des de les administracions locals, el Consell Insular i tots els potencials usuaris, per a que es pugui fer realitat una planificació de la mobilitat no motoritzada d’aquesta magnitud.

Gestionar la demanda del transport des de la perspectiva de la mobilitat sostenible és satisfer les necessitats de desplaçament de la població, però reduint els impactes socials i ambientals. En conseqüència, la política de transports ha de contemplar la creació d’accessibilitat sense incrementar els desplaçaments, i ha d’oferir com alternativa viable una aposta clara per les formes més eficients, menys contaminants, més segures i socialment més útils: els transports col·lectius i els no motoritzats, la bicicleta i el caminar.